Marala són la catalana Selma Bruna, la mallorquina Clara Fiol i la valenciana Sandra Monfort. S'interessen per la tradició com a força d'innovació. Les seves cançons beuen del present i procuren fer honor al passat. Ens presenten un àlbum contundent i esperançador a partir d'una investigació sobre la mort en la música tradicional.

Per fer-ho, han escoltat balls de vetllatori del País Valencià, cançons de mort de les Balears, misses de difunts clàssiques, els discs de Rodrigo Cuevas, Maria Arnal o Tarta Relena i moltes altres referències que han impregnat les seves cançons. El disc combina sons sintètics amb d'altres orgànics, hi ha prophets i panderos quadrats, hi sonen redobles de Setmana Santa, elegies, reguetons feministes i les veus hi tenen un paper central.

El concert de Marala es converteix en un espai segur on expiar-ho tot: la irreverència, el recolliment, la broma macabra, la litúrgia. L'univers que ha generat Marala a partir de la mort acaba sent una onada d'aire fresc que eixampla els confins de la vida.