'Plàncton' d'Anna Rubirola, Big Bouncers Barcelona
Varie date
La Caldera Les Corts
Eugeni d'Ors 12. La Caldera, centre de creació de dansa, Barcelona, Barcelona
La paraula plàncton prové del grec ???????? [plàncton], i significa allò que va errant. Aquests microorganismes que habiten el fons marí són uns dels pocs éssers vius que no es poden traslladar per ells mateixos, sinó que es deixen arrossegar pels corrents marins. Plàncton és una peça de dansa amb un marcat caràcter immersiu que, partint del plàncton com a font d’inspiració, vol desenvolupar una experiència escènica multidisciplinària i endinsar-nos, a través del cos i el moviment, a un món on tot és possible. Un món on tot el que és petit agafa una gran rellevància. Un cos on els cossos emeten llum, i es mantenen en suspensió. La peça ens pregunta sobre la nostra relació com a humans amb els éssers diminuts que habiten sota l’aigua, i vols posar en relleu que les coses petites (i els éssers petits, com els infants), són fonamentals per a la vida. Plàncton està pensat per tots els públics, amb enfocament especial en l’etapa dels 4 a 7 anys, caracteritzada per la curiositat per la realitat desconeguda i el funcionament del món.
La peça vol acostar els nous llenguatges escènics al públic familiar i escolar, i proposar una experiència que inclogui moviment, text, i so, sense caure en un discurs narratiu i representatiu. El principal objectiu és mantenir-se en un terreny abstracte i simbòlic que permeti als infants imaginar, i generar la seva interpretació del que estan veient.
Plàncton, a nivell coreogràfic vol explorar les idees de suspensió i de deixar-se moure o ser arrossegat. I també remarca el detall, el que és petit i imperceptible.
En aquest treball coreogràfic, es vol experimentar també la relació entre text i moviment de manera que el text aporti una capa que remet a allò concret, i ens ajuda a crear significat, però sense que el text tingui una missió narrativa. En l’àmbit escenogràfic, ens submergeix en un dispositiu en què tots els elements escènics (moviment, text, so, llum, materials) tenen el mateix valor i es reparteixen el protagonisme, creant un joc de capes, igual que passa a la natura on la interacció dels elements és imprescindible.
