AFAR (llunyà) Final de curs del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca
Dansa contemporània
CAT
Es planteja la noció de llunyania amb les vessants que deriven del seu significat: distància en l’espai, distància en el temps, d’allò que es constitueix en remot i, per últim, la llunyania entre les dimensions del somni i la realitat, que té a veure amb la màgia.
La representació de ballarins s’organitza en una mena de mitologia referida a cada vessant: les que evoquen la geografia i, per tant, s’associen a les nimfes aures, amb connotacions celestials i viatgeres; d’altres simulen ser atlants, d’una civilització perduda en el temps; també hi participen les arcanes, que dediquen el seu llenguatge al conjur i la invocació de la immatèria.
L’estructura de la creació presenta quadres que emulen situacions i records assentats en somnis i en rituals, i danses amb diferents atmosferes, establint una prioritat en l’estil de la música tractada.
Aquests quadres presenten una consigna en escenes, com el concepte del Tòtem, deïtat arcaica; el pas de les aures, les nimfes dels vents, la migració dels ocells com a evocació, el vent com a mitjà viatger, les visions d’un paradís, la presència de l’encís i els aquelarres; els sons afro (set de percussió), de rituals d’iniciació, palaus en temps i distància d’allò que sembla remot, en colònies llunyanes; l’exotisme en les veus i els moviments. Es tracta d’una concepció romàntica sobre l’anhel del viatge, de l’orientalisme i de la perfecció de mons més enllà de la vigència real.
El llenguatge de la dansa contemporània també presenta un vocabulari llunyà, però permet la interdepèndencia amb la seva llibertat de moviments i l’adequació als vincles de la música i els seus paràmetres per a donar lloc a una creació singular en la qual també es genera una distància en el teatre afavorida per la representació, en què es convida a viatjar amb l’evocació.
La peça és interpretada per estudiants del Conservatori Professional de Dansa i la seva aportació en la creació es mostra per a confrontar els coneixements adquirits en un muntatge que permet l’experiència i el desenvolupament interpretatiu sota un concepte germinal o generador de moviment.
Intèrprets:
Julieta Fayos, Emma Palau, Noelia Amengual, Yara Fortuny, ÁgataJuanico, Teresa Mercadal, Sofia Piedra, Alba Piña.
Concepte i coreografia: Guillem Sanz
Il·luminació: Clara Vizcaíno, Albert Vizcarro
Producció: Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca
--
CAS
Se plantea la noción de lejanía con las vertientes que derivan de su significado: distancia en el espacio, distancia en el tiempo, de lo que se constituye en remoto y, por último, la lejanía entre las dimensiones del sueño y la realidad, que tiene que ver con la magia.
La representación de bailarines se organiza en una especie de mitología referida a cada vertiente: las que evocan la geografía y, por tanto, se asocian a las ninfas auras, con connotaciones celestiales y viajeras; otros simulan ser atlantes, de una civilización perdida en el tiempo; también participan las arcanas, que dedican su lenguaje al conjuro y la invocación de la inmateria.
La estructura de la creación presenta cuadros que emulan situaciones y recuerdos asentados en sueños y rituales, y danzas con diferentes atmósferas, estableciendo una prioridad en el estilo de la música tratada.
Estos cuadros presentan una consigna en escenas, como el concepto del Tótem, deidad arcaica; el paso de las auras, las ninfas de los vientos, la migración de los pájaros como evocación, el viento como medio viajero, las visiones de un paraíso, la presencia del hechizo y los aquelarres; los sonidos afro (siete de percusión), de rituales de iniciación, palacios en tiempo y distancia de lo que parece remoto, en colonias lejanas; el exotismo en las voces y los movimientos. Se trata de una concepción romántica sobre el anhelo del viaje, del orientalismo y de la perfección de mundos más allá de la vigencia real.
El lenguaje de la danza contemporánea también presenta un vocabulario lejano, pero permite la interdependencia con su libertad de movimientos y la adecuación a los vínculos de la música y sus parámetros para dar lugar a una creación singular en la que también se genera una distancia en el teatro auspiciada por la representación, en la que se invita a viajar con la evocación.
La pieza es interpretada por estudiantes del Conservatorio Profesional de Danza y su aportación a la creación se muestra para confrontar los conocimientos adquiridos en un montaje que permite la experiencia y el desarrollo interpretativo bajo un concepto germinal o generador de movimiento.
Intérpretes:
Julieta Fayos, Emma Palau, Noelia Amengual, Yara Fortuny, ÁgataJuanico, Teresa Mercadal, Sofia Piedra, Alba Piña.
Concepto y coreografía: Guillem Sanz
Iluminación: Clara Vizcaíno, Albert Vizcarro
Producción: Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca
#nota Los mayores de 0 meses deben tener su propia entrada para acceder al recinto.
