El projecte consisteix en un diàleg entre la música i el text de diferents cançons de caire popular, potenciats per l’aparició d’un personatge en escena, que es converteix en un viatge des d’allò tangible i proper fins al món dels somnis.

En un espai escènic concret s’hi troben, en un costat, la pianista Elisabet Barroso i el baríton Oriol Mallart. Els dos seran il·luminats per una llum direccional des del sostre, encesa permanentment des de l’inici fins al final de l’espectacle.

El programa consta d’un seguit de rondalles populars i independents les unes de les altres, les quals prendran un nou sentit en el context de la interpretació de la nostra artista plàstica (Berta Rossell).

Aquest personatge pretén guiar al públic a través de la seva representació corporal i plàstica per un “trajecte” o “viatge” musical.

El personatge entra en escena ja des de la primera de les sis cançons populars de Gerhard, amb la intenció d’apropar-se al públic i acompanyar-lo en aquest passatge musical, on vol transmetre i deixar constància dels moments i anhels de la seva propia vida. Ho farà llevant-se amb la senyal d’un focus que li resseguirà els moviments per l’espai.

Distribuïts per la resta de l’espai escènic s’hi troben 7 plafons o llenços, alçats en suports verticals, els quals ajudaran a l’artista a expressar gràfica i abs- tractament les seves emocions respecte les històries explicades en el propi relat musical. Quan sonin les 6 cançons populars de Gerhard i les últimes de Chansons de Bilitis serà quan la nostra artista s’adormirà i ens plasmarà tot allò que somia sobre el paper: les anècdotes de la seva vida, la seva quotidianitat i els elements que formen part del seu entorn, així com alguns inputs que remeten al seu folklore català. Seran les emocions més arrelades i per tant, les que formen part del seu subconscient. Quan per contra, aquestes cançons es contrastin amb les peces populars de Poulenc, la nostra artista es despertarà, es bellugarà orgànicament i complementarà les peces gràfiques amb noves emocions respecte l’anteriorment elaborada. Amb aquestes melodies, el personatge pretén simbolitzar el seu afany per conèixer històries llunyanes, nous paisatges, així com viure noves aventures i descobrir una cultura i un idioma diferent.

Per cada canvi d’estat del nostre personatge, la llum guiarà al públic, canviant de tonalitat segons si està despert o somiant. Finalment, amb Un grand sommeil noir de Maurice Ravel, cau rendida en els seu més profund somni, estirada, fonent el pla a negre, otorgant el ple protagonisme als músics i a la seva llum. Aquesta última peça deixarà exposades totes les obres gràfiques sobre el pla horitzontal, deixant un final obert als somnis i a la batalla que sempre guanya el nostre subconscient.

Oriol Mallart - baríton

Elisabet Barroso – pianista

Berta Rossell – dissenyadora gràfica