Estimada Mort, de Ruth Estrada, parla sobre l'importància de la vida a través de la mort, dos termes complementaris els quals deixen d'existir quan un dels dos falta.

SINOPSI

La Celest és una dona gran que acaba de perdre el seu marit i que aparentment i davant la sorpresa dels altres no mostra cap tipus d'aflicció per la pèrdua que acaba de viure. Paral·lelament la Paula espera a casa seva l’arribada del Marc, un noi que ha conegut fa molt poc. Tot i que el noi està convençut que la Paula l’ha convidat al pis perquè li faci una pàgina web, el vertader motiu pel qual la Paula ha proposat la trobada és un altre: en Marc és totalment idèntic al germà de la Paula, en Pol, que va morir fa 6 mesos.

Notes de dramatúrgia i direcció

Vida i Mort. Dos conceptes suposadament oposats, dos complementaris, dos contraris. No hi ha vida sense mort. No hi ha mort sense vida. No obstant, sí que procurem allunyar la mort de la vida. Però voler renunciar a la mort, es sens dubte voler renunciar a la vida. Tenir l’experiència i la consciència de la mort a prop és el major motor que podem sentir per tal de valorar i aportar significat a la nostra pròpia vida. Així doncs a què esperem per poder viure-la? Sentim la mort tocant la nostra porta! La nostra pròpia i la dels éssers que estimem.

Ella ens recorda que tot és efímer, i que tenim el regal de l’existència aquí i ara.

Els dols, patològics o elaborats, acostumen a ser un punt d’inflexió en la vida d’un ésser humà, sovint són un canvi de rumb transcendent. Un abans i un després, les partitures musicals que marquen el ritme de la nostra existència.

Topar-se amb la mort, literal o metafòrica, és el moment de la metamorfosis que dicta l’evolució de l’essència humana. Què som sinó éssers mutants constantment? De quina manera la mort i els dols que vivim van traçant un camí, unes decisions i un destí? Com el dolor més gran que es pot sentir pot direccionar-nos a estimar bojament la vida? I per què hi ha persones amb reaccions totalment oposades? És viure un preludi de la mort únicament? "Estimada Mort" és una espècie de cant i oda a la vida i com no podia ser d’una altra manera un cant a la mort, per mirar-la de front, amb tendresa i amb humor, amb força i amb fermesa. Una trobada necessària on ella pot alçar la veu i reafirmar-se com a condició necessària per al que suposadament més estimem, la vida.

Gràcies Vida, Gràcies Mort.

Ruth Estrada

Fitxa tècnica i artística

Dramatúrgia i direcció: Ruth Estrada

Producció: Marta Rodrigo i Clàudia Càlix

Repartiment: Montse Folgado, Assumpció Ortet, Oscar Ripollés, Ángel Gávila, Marta Genís i amb la col·laboració especial de Quimet Pla

Audiovisual: Lluís Tarrés, Raúl Gallegos i Sergi Panizo

Il·luminació i so: Nur Ayache

Escenografia: Paula Font

Ajudant coreogràfica: Helen Canas

Ajudant escènica: Claudia Carreras

Durada: 90 minuts

Idioma: Català

Gènere: comèdia dramàtica

Espectacle dirigit a públic adult.